La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir. Té una extensió de 735,39 km² i una població de 61.363 habitants (2023).[1][2] Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres dels rius Brugent i Llémena. El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement, aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la Zona Volcànica de la Garrotxa i a Olot, la capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.
La comarca va ser escapçada, modernament, de dos sectors importants: l'antic municipi de Beget es va unir al de Camprodon, i l'antic municipi de Bassegoda al d'Albanyà. Això va fer que els termes d'aquests dos antics municipis canviéssin de comarca des d'un punt de vista administratiu, respectivament, al Ripollès i a l'Alt Empordà.[3]
↑Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
