Gastronomia de Menorca

Gastronomia de Menorca

Formatge de Maó i sobrassada de Menorca
País d'origen	Menorca
Tipus de cuina	mediterrània
Plat(s) estrella	Perol, oliaigu, coca bamba, caldera de llagosta
Beguda típica	Pomada, gin de Menorca
Ingredients destacats	hortalissa, peix, marisc
Cuiner rellevant	Àgueda Vadell Pons

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Menorca és una illa rocallosa de vuit municipis. El clima del sud és més suau mentre que al nord hi ha fortes ventades tot l'any. És precisament la sal marina que el vent porta a la gespa on mengen les vaques el que dona un gust característic al formatge. Menorca destaca per haver volgut ser una illa bastant autònoma, la pesca està assegurada però a més hi ha ramaderia de cavalls (que no es mengen!), de porcs (que serveixen per fer embotits que vendran als viatgers de passada) i vaques (amb la pell de les quals es desenvolupa l'artesania del cuir i es fan formatges per vendre als passants). L'agricultura és variada i a petita escala, amb els productes típics mediterranis. A aquesta cuina típica mediterrània cal afegir les successives influències dels diferents pobles invasors, en especial dels anglesos, que van aportar el plum cake, els púdings i el "puny d'ous" (el ponche o punch en anglès). La seua gastronomia, marinera i camperola, es basa sobretot en hortalisses i verdures de l'hort propi, carns pròpies i peix fresc i marisc pescats el mateix dia.^[1] Els embotits s'utilitzen com a condiments. L'oli d'oliva, tot i que actualment ja no es produeix a l'illa, n'és també un pilar fonamental.

La cuina menorquina és de vegades una cuina de supervivència i que cuida al màxim el gust original dels produïts de primera qualitat. És senzilla, poc artificiosa però sobretot és cuina de temporada. És una cuina sobretot de peix, sobretot palangre, i de marisc, crustacis, petxines i calamars especialment. Les fruites i verdures es cultiven de manera el més variada possible i a petita escala, només pel consum local.

Fins a mitjans del segle xx, les cabres eren tan abundants que es menyspreaven, es menjaven només quan hi havia fam (collites espatllades, mala pesca, etc.) i d'amagat. Avui són un luxe. En especial són molt apreciats els peus de cabrit menorquins.

L'emperador romà August va haver d'enviar fures per ajudar a caçar els conills a l'illa, de tants que n'hi havia, no és d'estranyar que el conill sigui present especialment a la cuina de l'illa. Després hi ha hagut períodes on estava prohibit caçar. Al segle xvii els anglesos van intentar, sense èxit, introduir cérvols i llebres. Ara queden molt poques peces, però encara es cacen (i crien) conills i diverses aus.