Gave de Pau

Plantilla:Infotaula indretGave de Pau
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlts Pirineus (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócirc de Gavarnia Modifica el valor a Wikidata
Final
LocalitzacióAdor Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 32′ 46″ N, 1° 11′ 41″ O / 43.5461°N,1.1947°O / 43.5461; -1.1947
43° 32′ 46″ N, 1° 11′ 41″ O / 43.5461°N,1.1947°O / 43.5461; -1.1947
Afluents
29
Conca hidrogràficaconca del riu Ador Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió193,1 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica14.805 km² Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata FR7200781 Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal82 m³/s Modifica el valor a Wikidata
El Gave de Pau al seu pas per Pau
El Gave de Pau entre Argagnon i Maslacq

El Gave de Pau és un riu occità situat al sud-oest de França.

El terme «gave» designa un curs d'aigua a la zona dels Pirineus occidentals. Es tracta d'un mot d'origen precelta molt utilitzat en aquesta zona, fins al punt que molts cursos fluvials han perdut d'un segle ençà el seu nom originari per esdevenir la gave de....[1]

Les seves fonts se situen al circ de Gavarnia, classificat el 1997 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al departament dels Alts Pirineus. Aquest curs d'aigua nascut a Gavarnie es comença a anomenar Gave de Pau a partir de Lus e Sent Sauvaire, on es recullen les aigües de la Gave de Gavarnia i les del Bastan. A partir de la confluència amb la Gave d'Auloron pren el nom de Gaves Reunides (Gaves Réunis en francès), abans de llençar les aigües a l'Ador a Pèirahorada, al departament de les Landes.

Entre les fonts que alimenten la Gave de Pau, hi ha la cèlebre font, amb reputació de miraculosa, de Lorda.

  1. Grosclaude, Miquèu. «Les hydronymes pyrénéens en Béarn». A: Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (en francès). Pau: Escòla Gaston Febus, 1991, p. 389.