La gens Pompeia o Pompea(en llatí gens Pompeia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que no es menciona fins al segle ii aC. El primer membre de la família quer va arribar a cònsol va ser Quint Pompeu Aule l'any 141 aC, del qual es diu que era un home d'obscur i humil origen. Aquesta família va usar el cognomen Ruf i també el cognom Bitínic.
Queda constància de què durant la república van existir dues famílies amb el nom de Pompeia, i l'altra va ser la família més coneguda del triumvir Gneu Pompeu Magne. Les seves terres eren al Picè. Havia usat el cognom Estrabó, però després de Gneu Pompeu Magne, el cognomen Magnus va ser adoptat com hereditari pels seus descendents. Durant l'imperi, en part per les concessions de ciutadania que Pompeu magne va fer a lliberts i llatins, les famílies amb el nom Pompeius es van multiplicar.[1]