Gerani

Aquest article tracta sobre les plantes comunament anomenades "geranis". Vegeu-ne altres significats a «Geranium».
Infotaula d'ésser viuGerani
Pelargonium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de gerani Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGeraniales
FamíliaGeraniaceae
GènerePelargonium Modifica el valor a Wikidata
Aiton, 1789
Nomenclatura
Sinònims
Corthumia
Grenvillea Modifica el valor a Wikidata
ExautorL'Hér. Modifica el valor a Wikidata

Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae. N'hi ha espècies silvestres i de jardineria. Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier el 1789 el va separar en dos gèneres Pelargonium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que des de fa més de dos-cents anys estan classificats dins Pelargonium. El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.

El Pelargonium sidoides[1] és una planta de la família dels geranis, els quals des de fa segles venia emprant-se a la medicina tradicional. Va ser al segle xviii quan Charles-Louis L'Heritier de Brutelle el va mentar per primer cop a la seva obra Geranologia.[2]

Al 1920, l'ex-missioner Dr. Adrien Sechehaye es va curar de tuberculosis amb un tractament a base d'aquesta planta, el que el va portar a comercialitzar-lo al tornar a Anglaterra sota el nom de «Steven's Consumption Cure».[3][4][5]

  1. ↑ «Pelargonium sidoides». Arxivat de l'original el 2017-01-12. [Consulta: 9 gener 2017].
  2. ↑ Aiton W., Hortus Kewensis, 1, London, 1789.
  3. ↑ Kayser, O. et al., Composition of the essential oils of Pelargonium sidoides DC. and Pelargonium reniforme CURT. Flav. Fragr. J. Nr. 13, p. 209-212, 1998
  4. ↑ Bladt, S., “Umckaloabo”-Droge der afrikanischen Volksmedizin, Deutsche Apotheker Zeitung, Nr. 117, p. 1655-1660, 1977 (en alemany).
  5. ↑ Bersch, H. W. and Döpp, W., Tuberkulostatische Wirkung einiger aromatischer Säuren und Cumarine in vitro, Arzneim. Forsch. Nr. 5, p. 116-120, 1955 (en alemany).