Giovanni Salviati

Giovanni Salviati

Retrat de Pier Francesco Foschi
Biografia
Naixement	24 març 1490 Florència (Itàlia)
Mort	28 octubre 1553 (63 anys) Ravenna (Itàlia)
Sepultura	San Giorgio de Ferrara
Cardenal bisbe d'Albano bisbat suburbicari d'Albano
1543 (Gregorià) – 1544 (Gregorià) ← Antonio Pucci – Pau IV →
Administrador apostòlic
17 febrer 1535 – 15 maig 1536 – Jacopo Cortesi (en)  → Diòcesi: bisbat de Vaison
Administrador apostòlic
20 juliol 1530 – 15 març 1532 – Giovanni Matteo Sirtori (en)  → Diòcesi: bisbat de Volterra
Administrador apostòlic
8 febrer 1518 – 16 octubre 1521 ← Francesc de Remolins – Niccolò Gaddi → Diòcesi: bisbat de Fermo
Cardenal
1r juliol 1517 (Gregorià) –
Administrador apostòlic
Diòcesi: bisbat de Bitetto
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, diplomàtic, bisbe catòlic
Proclamació cardenalícia	1 de juliol de 1517 per Lleó X Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano
Altres ocupacions	Cardenal bisbe d'Albano (1543-1544) Cardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto (1544-1546) Cardenal bisbe de Porto e Santa Rufina (1546-1553)
Participà en
29 novembre 1549	Conclave de 1549-50
11 octubre 1534	Conclave de 1534
1r octubre 1523	conclave de 1523
28 desembre 1521	Conclave de 1521-22
Família
Pares	Jacopo Salviati   i Lucrècia de Mèdici
Germans	Bernardo Salviati Maria Salviati Francesca Salviati Alamanno Salviati

Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià. Fill de Jacopo Salviati i Lucrècia de Mèdici, era el nebot per part de la seva mare del Papa Lleó X. I també era l'oncle del Gran Duc de Toscana, Cosme I i el cardenal Alessandro de Mèdici, qui més tard seria Papa amb el nom de Lleó XI. Fou amic de Maquiavel. L'artista Francesco de' Rossi va prendre el nom de Salviati, ja que Giovanni era el seu patró. I va encarregar composicions a Jacques du Pont.

Va ser nomenat cardenal pel seu oncle Lleó X el 1517 i bisbe de Ferrara el 1520. Quan el seu cosí va esdevenir Papa (Climent VII), va entrar al seu servei estant a càrrec d'algunes ambaixades. Va anar a Espanya i després a França el 1526 per reforçar el Tractat de la Lliga de Cognac (o Lliga Santa) contra el mateix Carles V, a iniciativa del Papa oposant-se als seus dominis excessius. A la mort del papa Climent VII va ser un dels candidats papables en el Conclave de 1534, però no va ser elegit per l'oposició de Carles V. Posteriorment, el Papa Pau III el va nomenar bisbe d'Albano i Sabina (1543) i després bisbe de Porto (1549). El seu germà Bernardo també fou cardenal, i confident de Caterina de Mèdici.

Precedit per: Francisco de Remolins	Arquebisbe de Fermo 1518 - 1520	Succeït per: Niccolò Gaddi
Precedit per: Ippolito d'Este	Arquebisbe de Ferrara 1520 - 1550	Succeït per: Luigi d'Este
Precedit per: Giovanni Matteo Sartori	Administrador apostòlic de Santa Severina 15 de novembre de 1531 - 14 de juny de 1535	Succeït per: Giulio Sartori
Precedit per: Innocenci Cybo	Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano 13 de novembre de 1517 - 8 de gener de 1543	Succeït per: Giacomo Savelli
Precedit per: Antonio Pucci	Cardenal bisbe d'Albano {{{anys}}}	Succeït per: Gian Pietro Carafa 1543 - 1544