El glacialisme (geografia física; geomorfologia; glaciologia) és la branca cientifica dedicada a l'estudi de les glaceres, de la seva formació, evolució i acció sobre el relleu terrestre[1] i dels fenòmens glacials de les regions més fredes del món, on la neu acumulada any rere any no arriba a fondre's. El terme glacialisme també és emprat per a anomenar el conjunt de fenòmens produïts pel glaç i el seu resultat sobre la superfície terrestre.[2]
Geogràficament es centra en els llocs amb domini de les neus perpètues, ja sia en zones de latitud alta o en zones de muntanya de gran altitud sigui quina sigui la zona climàtica on es troben. A les primeres els inlandsis o camps de gel ón la més clara representació glacial, mentre que el glacialisme de muntanya s'expressa en fenòmens d'extensió en l'espai més reduïda com són els circs i les valls glacials.
La presència estable del glaç o del gel sobre les àrees continentals emergides abasta el 10% de la seva totalitat. D'aquest total aproximat que arriba a una superfície de 15 milions de km², 12,5 milions es concentren a l'Antartida i 1,7 milions a Groenlàndia. La resta és disseminada en incomptables masses de menor mesura entre les quals destaquen per la seva extensió Islàndia, Svalbard i Baffin, a prop del nivell de l'oceà Àrtic.[3]