Go

Aquest article tracta sobre el joc de taula. Vegeu-ne altres significats a «goh».

Go

Tauler i fitxes de go.
Tipus	Joc de tauler Joc d'estratègia Joc abstracte
Data de creació	Dinastia Zhou (1046–256 aC) fins a l'actualitat
Jugadors	2
Edats	3+[1]
Preparació	No és necessària
Durada	de 10 minuts fins a 16 hores (en alguns torneigs oficials)
Complexitat	Mitjana
Estratègia	Alta
Atzar	No
Habilitats	Estratègia, tàctica, observació
Nombre màxim de jugadors	2
Més informació
BoardGameGeek	188

El go (xinès tradicional: 圍棋, xinès simplificat: 围棋, pinyin: wéiqí; japonès: 囲碁, igo; coreà: 바둑, baduk; significat aproximat: 'joc d'encerclar') és un joc d'estratègia de tauler per a dos jugadors originari de la Xina, on es va desenvolupar entre els anys 2000 i 200 aC. És molt popular a l'Àsia oriental (sobretot a la Xina, Corea i Japó), però cada vegada més també arreu del món.

Els dos jugadors situen alternativament peces blanques i negres, anomenades «pedres», en les interseccions buides (anomenades «punts») d'una quadrícula de 19×19 línies (els jugadors principiants sovint juguen en taulers petits de 9×9 i/o 13×13).^[2] L'objectiu del joc és utilitzar les pedres pròpies per a envoltar una àrea total («territori») més gran que la de l'oponent.^[3] Una vegada col·locades al tauler, les pedres no es poden moure, però sí que es poden retirar si són capturades; per a fer-ho, cal envoltar una pedra o grup de pedres contràries ocupant tots els punts ortogonalment adjacents («llibertats»).^[4] Els jugadors continuen d'aquesta manera fins que cap jugador vol fer un altre moviment; el joc no té condicions especials per finalitzar. Quan el joc s'acaba, es compta el territori, les pedres capturades i el komi per tal de determinar el guanyador.^[5] El joc també es pot guanyar en el cas que l'oponent abandoni.