Gorra

La gorra o el casquet és una lligadura de forma arrodonida, sense ales, amb copa i visera; pot ser rígida, semirígida o flexible, i en general és feta de tela, pell o punt.[1] El mot català gorra equival a l'occità casqueta; a l'espanyol gorra; al francès casquette; a l'italià berretto; al portuguès boné i, militarment, barrete de pala (al Brasil, en contextos militars, sovint quepe); al romanès şapcă i caschetă (a voltes, militarment, capelă); a l'anglès cap (que també significa 'casquet'); a l'alemany Mütze (Kappe a Àustria) i, en termes militars, Feldmütze o Bergmütze (o, en la tradició militar austríaca, Feldkappe); al rus kepka (кепка) i, militarment, polévaia furajka i pilotka s kozirkom (col·loquialment, també kepi --кепи--, nom donat pròpiament al 'quepis'); etc., etc.

Apareguda a començ del segle xix, i d'ús masculí al principi, la gorra és una de les lligadures més emprades modernament, tant per homes com per dones i tant per civils com per militars. És d'ús habitual en força esports.

La tipologia de gorres és rica i diversa; entre les variants més caracteritzades es compta la gorra de plat. En la vida civil, tradicionalment ha predominat la gorra irlandesa, plana, entre les classes populars urbanes i també, per a temps lliure, entre les classes altes. Amb funció similar la gorra de plat ha estat molt usada a Alemanya i a l'Europa nòrdica. En les darreres dècades, i per influència estatunidenca, és molt popular la gorra de beisbol, de copa rodona i gran visera; s'usa sermpre amb roba informal, i sobretot a l'estiu, com a protecció del sol. L'anomenada gorra de caçador, amb viseres anterior i posterior, és mítica arran Sherlock Holmes.

La gorra d'astracan, que potser podria considerar-se una mena de morrió baix, és un element intermedi entre el casquet de pell i el morrió de pell.