Graham Greene (multilingüe: Henry Green) (Berkhamsted, 2 d'octubre de 1904 - Vevey, 3 d'abril de 1991) va ser un escriptor, dramaturg, guionista i crític anglès que, amb la seva obra, va explorar l'ambigüitat de l'individu modern i un seguit de qüestions polítiques i moralment ambivalents en la societat contemporània.[1][2]
Combinant l'aclamació literària amb una popularitat generalitzada, Greene va adquirir una reputació al principi de la seva vida com a escriptor important, tant de novel·les catòliques serioses com de thrillers (o entreteniments com ell les anomenava). Va ser seleccionat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.[3][4][5] A través de 67 anys d'escriptura, que inclouen més de 25 novel·les, va explorar els conflictes morals i polítics del món modern. Va ser guardonat amb el Premi Shakespeare de 1968 i el Premi Jerusalem de 1981.
Es va convertir al catolicisme el 1926 després de conèixer la seva futura esposa, Vivien Dayrell-Browning.[6] Més tard, va prendre el nom d'agnòstic catòlic.[7]
Tot i que Graham Greene mai no va voler ser descrit com a novel·lista catòlic, la seva religiositat dona forma a la majoria de les seves novel·les i gran part de les seves obres més rellevants (Brighton Rock, The Heart of the Matter o The Power and the Glory), tant en el contingut com en les preocupacions que contenen, que són explícitament catòliques.[8] El trastorn bipolar que l'escriptor aparentment patia també va deixar una forta empremta en la seva vida com en la seva obra.[9] En una carta a la seva dona Vivien explicava que tenia «un caràcter profundament oposat a la vida domèstica normal» i que «per desgràcia, la malaltia també és el meu material».[10]
A més de la seva tasca com a escriptor, Graham Greene va treballar d'agent per a l'MI6, el servei d'intel·ligència britànic, que se serví de la seva àmplia experiència en països llunyans, i l'instal·laren a Sierra Leone durant la Segona Guerra Mundial. La seva germana Elisabeth Dennys fou qui el va reclutar per a l'agència. El seu supervisor i amic personal, Kim Philby, més tard seria acusat d'haver servit d'agent doble per a la Unió Soviètica.[11]
Va morir el 1991, als 86 anys, de leucèmia, i va ser enterrat al cementiri de Corseaux.[12]
- ↑ Diemert, Brian. Graham Greene's Thrillers and the 1930s. McGill-Queen's Press, 27 agost 1996, p. 5. ISBN 9780773566170.
- ↑ Diemert, Brian. Graham Greene's Thrillers and the 1930s. McGill-Queen's Press, 27 agost 1996, p. 183. ISBN 9780773566170.
- ↑ «Graham Greene var nära Nobelpris 1961» (en suec). , 03-01-2012.
- ↑ «Nomination archive: Graham Greene».
- ↑ Steensma, Robert C. Encyclopedia of the Essay. Taylor & Francis, 1997, p. 264. ISBN 9781884964305.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesDonaghy1983 - ↑ Sweeney, Jon. Almost Catholic: An Appreciation of the History, Practice, and Mystery of Ancient Faith. United States: Jossey-Bass, 2008, p. 23. ISBN 978-0787994709.
- ↑ Graham Greene, The Major Novels: A Centenary per Kevin McGowin, Eclectica Magazine.
- ↑ «TLS - Times Literary Supplement» (en anglès britànic). [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «Graham Greene: A Life In Letters – Book Reviews – Books – Entertainment». Sydney Morning Herald, 30-11-2007. [Consulta: 2 juny 2010].
- ↑ Hawtree, Christopher; Hawtree, By Christopher «Elisabeth Dennys obituary» (en anglès). The Guardian, 10-02-1999. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Graham Greene finds no Swiss cuckoo clocks». Swissinfo.ch, 19-05-2006. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 2 juny 2010].