Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Johann Mendel 20 juliol 1822 Hynčice (Imperi Austríac) |
Mort | 6 gener 1884 (61 anys) Brno (Imperi austrohongarès) |
Causa de mort | insuficiència renal nefritis |
Sepultura | Cementiri Central de Brno Tomb of the Augustinian order at the Central Cemetery in Brno (en) |
Abat | |
1868 – 1884 | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Moravians |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat Palacký Universitat de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Genètica |
Lloc de treball | Lipník nad Bečvou Olomouc Brno |
Ocupació | biòleg, botànic, sacerdot catòlic, matemàtic, genetista, apicultor, naturalista |
Ocupador | Abadia de Sant Tomàs de Brno |
Alumnes | Leoš Janáček |
Influències | |
Orde religiós | Orde de Sant Agustí |
Obra | |
Abrev. botànica | Mendel |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Premis | |
Lloc web | mendelweb.org |
Gregor Mendel[a] (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20[1] o 22 de juliol[2] de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884)[b][3] fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va dur a terme experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot això ho va publicar en la seva obra de 1865 Versuche über Plflanzenhybriden (Experiments d'hibridació en plantes), en què descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de Pisum (pesoleres).[1] En aquell moment no tingué pràcticament gens d'impacte, malgrat algunes citacions en una obra de Wilhelm Olbers Focke. No fou fins al 1900, setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fou redescobert de manera simultània pels botànics Hugo de Vries, Carl Correns i Tschermak, per la qual cosa avui és considerat el pare de la genètica.[4]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.