Aquest article tracta del greix com a substància. Per al teixit, vegeu teixit adipós. Per a la malaltia provocada per l'excés de greix, vegeu obesitat |
En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.[1][2]
El terme sovint es refereix específicament als triglicèrids (èsters triples de glicerol), que són els components principals dels olis vegetals i del teixit adipós dels animals on s'emmagatzemen.[3] També es pot referir als triglicèrids sòlids o semisòlids a temperatura ambient, excloent així els olis. El terme també es pot utilitzar de manera més àmplia com a sinònim de lípid: qualsevol substància biològicament rellevant, composta de carboni, hidrogen i oxigen, insoluble en aigua, però soluble en dissolvents no polars.[2] En aquest sentit, a més dels triglicèrids, el terme inclouria altres tipus de compostos com monoglicèrids i diglicèrids, fosfolípids (com la lecitina), esterols (com el colesterol), ceres (com la cera d’abella),[1] i greixos lliures d'àcids, que solen estar presents en la dieta humana en quantitats més petites.[3]
Els greixos són un dels tres principals grups de macronutrients de la dieta humana, juntament amb els hidrats de carboni i les proteïnes,[4] i un dels components principals dels productes alimentaris habituals com la llet, la mantega, el sèu (llard de remugant), el saïm (llard de porc), la cansalada, les salsitxes i els olis de cuina. Són una important font d’ energia alimentària per a molts animals, i tenen importants funcions estructurals i metabòliques, en la majoria dels éssers vius, en l'emmagatzemament d’energia, la impermeabilització i l'aïllament tèrmic.[5] El cos humà pot produir el greix que necessita a partir d’altres ingredients alimentaris, excepte alguns àcids grassos essencials que s’han d’incloure a la dieta. Els greixos dietètics també són portadors d’alguns ingredients de sabor i aroma i vitamines que són liposolubles.[3]