Greix

Aquest article tracta del greix com a substància. Per al teixit, vegeu teixit adipós. Per a la malaltia provocada per l'excés de greix, vegeu obesitat
Infotaula de compost químicGreix

Modifica el valor a Wikidata
Representació idealitzada d’una molècula d’un triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula.
Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total

En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.[1][2]

El terme sovint es refereix específicament als triglicèrids (èsters triples de glicerol), que són els components principals dels olis vegetals i del teixit adipós dels animals on s'emmagatzemen.[3] També es pot referir als triglicèrids sòlids o semisòlids a temperatura ambient, excloent així els olis. El terme també es pot utilitzar de manera més àmplia com a sinònim de lípid: qualsevol substància biològicament rellevant, composta de carboni, hidrogen i oxigen, insoluble en aigua, però soluble en dissolvents no polars.[2] En aquest sentit, a més dels triglicèrids, el terme inclouria altres tipus de compostos com monoglicèrids i diglicèrids, fosfolípids (com la lecitina), esterols (com el colesterol), ceres (com la cera d’abella),[1] i greixos lliures d'àcids, que solen estar presents en la dieta humana en quantitats més petites.[3]

Els greixos són un dels tres principals grups de macronutrients de la dieta humana, juntament amb els hidrats de carboni i les proteïnes,[4] i un dels components principals dels productes alimentaris habituals com la llet, la mantega, el sèu (llard de remugant), el saïm (llard de porc), la cansalada, les salsitxes i els olis de cuina. Són una important font d’ energia alimentària per a molts animals, i tenen importants funcions estructurals i metabòliques, en la majoria dels éssers vius, en l'emmagatzemament d’energia, la impermeabilització i l'aïllament tèrmic.[5] El cos humà pot produir el greix que necessita a partir d’altres ingredients alimentaris, excepte alguns àcids grassos essencials que s’han d’incloure a la dieta. Els greixos dietètics també són portadors d’alguns ingredients de sabor i aroma i vitamines que són liposolubles.[3]

  1. ↑ 1,0 1,1 «greix». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 12 agost 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Definition of FAT» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 12 agost 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Sanders, Thomas A. B. «Introduction: The Role of Fats in Human Diet» (en anglès). Functional Dietary Lipids, 01-01-2016, pàg. 1–20. DOI: 10.1016/B978-1-78242-247-1.00001-6.
  4. ↑ Latham, Michael C. «Macronutrientes: carbohidratos, grasas y proteínas». A: Nutrición Humana en el Mundo en Desarrollo (en castellà). FAO, 2002-06-30. ISBN 978-92-5-303818-3. 
  5. ↑ Rana, Jasmine. «Introduction to energy storage (video)» (en anglès). Khan Academy. [Consulta: 12 agost 2021].