| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | grec modern |
| Ús | |
| Parlants nadius | 20.000 |
| Estat | Itàlia |
 | |
Àrees on es parla el griko | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec modern grec italiota | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet grec |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| Glottolog | apul1237 |
| Linguasphere | 56-AAA-aia |
| Linguist List | ell-gri |
| UNESCO | 1614 |
| Endangered languages | 10922 |
El griko, també escrit grico, és un dialecte del grec, parlat per gent de la regió de la Magna Grècia, regió al sud de la Itàlia i Sicília, i també és conegut com a llengua grecànica.[1][2][3][4] Els grecs sovint diuen el dialecte de Katoitaliótika (Grec: Κατωιταλιώτικα, 'italià austral') i de vegades calabrià, tot i que l'últim pot servir com un eufemisme per a una llengua pidgin del grec i de l'italià.[5][6]
Dues petites comunitats gricoparlants sobreviuen avui a les regions italianes de Calàbria i Pulla (península de Salento).
- ↑ F. Violi, Lessico Grecanico-Italiano-Grecanico, Apodiafàzzi, Reggio Calabria, 1997.
- ↑ Paolo Martino, L'isola grecanica dell'Aspromonte. Aspetti sociolinguistici, 1980. Risultati di un'inchiesta del 1977
- ↑ Filippo Violi, Storia degli studi e della letteratura popolare grecanica, C.S.E. Bova (RC), 1992
- ↑ Filippo Condemi, Grammatica Grecanica, Coop. Contezza, Reggio Calabria, 1987;
- ↑ «In Salento e Calabria le voci della minoranza linguistica greca | Treccani, il portale del sapere» (en italià). [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ G. Horrocks, Greek: A history of the language and its speakers, London: Longman. 1997. Ch. 4.4.3 and 14.2.3.