Un gual o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.[1]
Per a la seva importància militar i econòmica, en èpoques en les quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la raó de l'establiment de pobles i ciutats. Això va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca, o de Roma.
A Catalunya moltes carreteres de pagès encara tenen guals en lloc de ponts per a passar les rieres de règim pluvial o torrents, en els quals el nivell d'aigua és baix, essent eixuts a l'estiu. Hom hi trobarà sovint un passatge amb pedres per a facilitar el camí als pedestres.
Quan el pas està consolidat -el més sovint amb una capa de formigó posada arran el llit i foradada de tubs per a deixar passar sota l'aigua es parla d'un passallís.[2][3] El mot passallís és absent al Diccionari de la llengua catalana[4] però és molt freqüent als diaris.[5] Se'n diu passera o passadora o passallís (en rossellonès) quan és un passatge per a travessar una riera o un riu damunt pedres o taulons (dits passeres o palanques) que sobresurten de l'aigua.[6][7] A la comarca del Moianès els guals solen ser denominats «pas» o «passant».
- ↑ «Gual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Passallís». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Passallís». Diccionari de geologia. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ AA. VV.. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 1762. ISBN 978-84-412-1454-5.
- ↑ Això és només un exemple dels milers de referències que contenen el mot: «Un passallís queda inundat a causa de les fortes pluges». Diari de Girona, 07-06-2008.
- ↑ Palanca sobre el riu Llobregat i altres.
- ↑ Iglésies i Fort, Josep; Societat Catalana de Geografia La Riba: termes municipal i parroquial. Institut d'Estudis Catalans, 1953, p. 16–. GGKEY:Y5X1T988RS1.