 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els gueonim (hebreu: גְּאוֹנִים), en singular gaó (hebreu: גָּאוֹן) van ser els presidents de les dues grans acadèmies jueves de Babilònia: Sura i Pumbedita, i eren generalment acceptats com a líders espirituals de la comunitat jueva a tot el món durant el començament de l'edat mitjana, en contrast amb l'exilarca (Roix Galut), el cap de la diàspora jueva, que era l'autoritat secular reconeguda per l'autoritat dominant a Babilònia.
El període dels gueonim a Babilònia s'estén entre l'any 589 i el 1038, després del període dels Savoraim. El primer gaó de Sura, segons Sherira Gaó, va ser Mar Rab Mar, el darrer gaó de Sura va ser Samuel Ben Hofni, i l'últim gaó de Pumbedita va ser Ezequíes Gaó, que va ser torturat i mort aproximadament en 1040.
El terme gaó significa ‘orgull’ o ‘esplendor’ en hebreu bíblic i ‘savi’ en hebreu modern. La figura del gaó va adquirir un paper prominent i decisiu en la transmissió i l'ensenyament de la Torà i la llei jueva. El més eminent dels gueonim va ser el rabí Saadia Gaon.
En l'època dels gueonim, va sorgir un nou mètode de consulta i interpretació de les lleis hebrees: la responsa, o preguntes dels fidels als seus dirigents religiosos, i les seves respectives respostes, que amb el temps van esdevenir en un nou cos jurídic de la Halacà.
Després de la seva desaparició com a institució a mitjans del segle xi, amb la decadència de la comunitat jueva de Babilònia i el sorgiment d'un nou centre de vida hebrea a Hispània, es va continuar usant el terme, per referir-se a aquells rabins amb autoritat per fixar una posició sobre temes que poden generar controvèrsia, com va ser el Gaó de Vílnius.