 L'Imperi Romà i els seus veïns al segle ii | |||
| Tipus | sèrie de guerres  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 54 aC – 628 | ||
| Lloc | Mesopotàmia | ||
| Causa | causes múltiples | ||
| Resultat | Statu quo ante bellum | ||
| Conseqüència | expansió de l'islam i caiguda de l'Imperi Sassànida | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i i vii. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el segle v).
Els conflictes es van iniciar al segle i aC i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630. Les operacions militars van ser especialment intenses en temps de Sapor I (240/242 - 272), Sapor II (309 - 379), Cosroes I (531 - 579) i Cosroes II (590 - 628). Les agressions van provenir tant del costat romà com del persa. Després de l'última i major de les guerres entre Roma i Pèrsia (603 - 628), ambdues potències, esgotades, van ser víctimes de l'expansió de l'islam, que va destruir per complet l'Imperi Sassànida i es va apoderar de les províncies orientals de l'Imperi Romà. Aquest esdeveniment marca el final definitiu de l'edat antiga.