  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 450 Gàl·lia |
| Mort | 516 (65/66 anys) |
| Religió | Arrianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca, Mestre dels soldats, patrici |
| Període | Antiguitat tardana |
| Altres | |
| Títol | Rei de Borgonya (501–516) |
| Família | Dinastia burgúndia |
| Cònjuge | Caretene |
| Fills | Segimon de Borgonya, Godomar III |
| Pare | Gondioc |
| Germans | Godomar Godegisil Khilperic II de Burgúndia Clotilde de Borgonya |
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia. Era nascut abans del 455. A la mort del seu pare el 463 va designar successors als seus quatre fills, però el germà del difunt Khilperic I conservaria el poder de fet almenys fins a 476 i potser fins al 480. No està clar si els quatre germans foren reis o havien d'esperar a la mort de l'oncle, però en el millor dels casos el seu poder era compartit. El 476 va derrotar i matar els seus germans Gundemar I i Khilperic II, que s'havien aliat contra ell, i llavors va assolir el poder; Khilperic I fou també eliminat o va morir poc després, i vers el 480 es va repartir el regne amb el seu germà Godegisil, hi hauria obtingut la part sud amb capital a Viena del Delfinat o a Lió.
El 500 el seu germà Godegisil va ocupar Viena del Delfinat aliat als francs. Però Gundebald va reagrupar les forces, va atacar la capital i va derrotar a Godegisil al que va fer matar junt amb la dona i els dos fills. Llavors es va apoderar dels seus dominis, la part nord de Burgúndia, i va governar com únic sobirà a tots els territoris burgundis amb capital a Lió. Va treballar per la unitat de burgundis i gal·loromans. El seu regne fou anomenat Burgúndia per regnum Burgundiae i va originar el posterior nom de Borgonya. Fou el gran recopilador de la llei dels burgundis.