| |
Tipus | paquet GNU, compressor de fitxers i programari lliure |
---|---|
Versió inicial | 1992 |
Versió estable | |
Llicència | GNU GPL 3.0 o posterior |
Part de | Projecte GNU |
Característiques tècniques | |
Sistema operatiu | GNU/Linux, BSD, macOS, Microsoft Windows i Unix-like |
Plataforma | multiplataforma |
Escrit en | C |
Format de fitxer de lectura | |
Format de fitxer d'escriptura | |
Equip | |
Creador/s | Jean-Loup Gailly |
Desenvolupador(s) | Projecte GNU |
Més informació | |
Lloc web | gnu.org… (anglès) |
Stack Exchange | Etiqueta |
Free Software Directory | Gzip |
| |
Tipus | compressió de dades |
---|---|
Extensió | .gz |
MIME | application/x-gzip |
Desenvolupador | Jean-loup Gailly i Mark Adler |
Versió inicial | 1992 |
Més informació | |
Stack Exchange | Etiqueta |
Lloc web | gnu.org… |
gzip (abreviació de GNU Zip) és un programari lliure GNU de compressió de dades, que substitueix al programa compress d'UNIX. gzip es va crear per Jean-loup Gailly i Mark Adler, i el 31 d'octubre de 1992 n'aparegué la versió 0.1, i el febrer de 1993 la versió 1.0.
gzip es basa en l'algoritme DEFLATE, que és una combinació del LZ77 i el Huffman. DEFLATE es va desenvolupar com a resposta a les patents que van cobrir LZW i d'altres algoritmes de compressió i limitaven l'ús del compress.
No s'ha de confondre el gzip amb el Zip, ja que no són compatibles. gzip no arxiva fitxers, només els comprimeix. A causa d'això tot sovint s'utilitza conjuntament amb alguna eina per arxivar (popularment TAR).
Per a facilitar el desenvolupament del programari que requeria algorismes de compressió, els mateixos autors de gzip, crearen la llibreria zlib, aquesta llibreria, suporta el format de fitxers gzip i la compressió DEFLATE. És molt utilitzada perquè és petita, eficient i molt versàtil. Des de finals dels noranta s'ha produït algun moviment de gzip a bzip2 que sovint produeix arxius més petits tot i que és més lent.
El format de compressió zlib, l'algoritme DEFLATE i el format gzip van ser estandarditzats com a RFC 1950, RFC 1951 i RFC 1952 respectivament.
Normalment, l'extensió dels arxius gzipats és .gz. El programari d'Unix sovint es distribueix en fitxers amb extensió .tar.gz o .tgz, anomenats tarballs. Són fitxers empaquetats amb tar i comprimits amb gzip. Es poden descomprimir amb l'ordre gzip -d fitxer.tar.gz
o desempaquetar amb tar -xzf arxiu.tar.gz
. Avui en dia, cada vegada es distribueix més i més programari en arxius fitxer.tar.bz2 a causa dels avantatges de la compressió bzip2.