HMS Prince of Wales (53)

Infotaula de vaixellHMS Prince of Wales (53) (53) Modifica el valor a Wikidata
L'HMS Prince of Wales ancorat a Singapur Modifica el valor a Wikidata
DrassanaCammell Laird Modifica el valor a Wikidata
Historial
Autoritzat29 juliol 1936
Iniciat3 maig 1939
Avarament31 març 1941
Col·locació de quilla
1r gener 1937
Avarament
3 maig 1939
Assignació
19 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

  
19 gener 1941 – 10 desembre 1941
OperadorRoyal Navy
Destíenfonsat en un atac aeri
3° 33′ 36″ N, 104° 28′ 42″ E / 3.56000°N,104.47833°E / 3.56000; 104.47833
Lema«Ich Dien»
Característiques tècniques
Tipuscuirassat
derelicte Modifica el valor a Wikidata
ClasseClasse King George V Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament43.786 t (màxim)
Eslora227 m (LOA)
225.6 m (LWL)
Mànega31,45 m Modifica el valor a Wikidata
Calat9,63 m
Propulsió
8 calderes Admiralty 3, 4 Turbines Parsons
110.000 hp (113 MW)
4 hèlix
Velocitat28,3 nusos
Autonomia27.000 mn a 10 nusos
TripulacióEntre 1.500 i 2.000
Característiques militars
BlindatgeBlindatge vertical:
  • Cuirassa: 391 mm
  • Vores de la cuirassa: 127 a 178 mm
  • Cuirassa inferior: 76 mm
  • Torres: 279 – 305 mm
  • Reducte: 25 mm
  • Torre de comandament: 381 mm

Blindatge horitzontal:

  • Coberta principal: fins a 178 mm
  • Torres: 406 mm
  • Torre de comandamen: 75 mm
Armament
10 canons de 356 mm (1 torre doble i dues quadruples)

16 canons de 133 mm
48 canons de 2 lliures antiaeris
18 canons antiaeris de 20 mm Oerlikon
4 tubs llençatorpedes a proa
4 tubs llençatorpedes a popa

Sensorsradars Tipus 227 i 284
Aeronaus4 hidroavions Supermarine Walrus
Equipament aeronaus1 catapulta
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El HMS Prince of Wales (53) va ser un cuirassat de la classe King George V de la Royal Navy britànica, que participà en la Segona Guerra Mundial fins al seu enfonsament al desembre de 1941. Si bé va tenir una curta vida activa, aquesta va ser intensa, ja que ajudà en la cacera del Bismarck i portà Churchill a la Conferència de Terranova; però poc després va ser enfonsat per bombarders japonesos amb base a terra a l'Extrem Orient el 1941, fet considerat com un dels successos que marcà el final de l'època en què els cuirassats eren considerats com a la classe predominant a la guerra naval.