L'habilitat motriu fina és la coordinació dels moviments musculars petits que es produeixen en parts del cos com els dits, generalment en coordinació amb els ulls. En relació amb les habilitats motores de les mans i els dits, sovint es fa servir el terme destresa. Quan s'aplica a la teoria de l'aptitud humana, se'n diu destresa manual. L'alt nivell de destresa manual que mostren els éssers humans es pot atribuir a la manera que les tasques manuals són controlades pel sistema nerviós. Quan un nen presenta problemes en la lectoescriptura, una de les causes pot ser que no se li dona la importància necessària a l'estimació de la motricitat fina des del seu primer mes de vida, cosa que es reflecteix posteriorment en tasques on s'utilitzen els ulls, les mans i els dits alhora, com ara: esquinçar, tallar, pintar, apilonar objectes, colorar, escriure i que permetin al nen exercitar la vista en el moment de llegir. Es classifiquen en dos grups: les conductes motores globals i la motricitat fina. Les conductes motores globals impliquen el moviment dels braços, les cames, els peus o el cos sencer. Això inclou accions com ara córrer, gatejar, caminar, nedar i altres activitats que impliquen els músculs més grossos.
Els moviments de la mà són iniciats per ordres procedents d'una regió de l'àrea motora primària que conté un gran nombre de neurones corticoespinals (CST), neurones especialitzades denominades cèl·lules corticomotoneuronals (CM). Les cèl·lules CM descendeixen a la medul·la espinal per formar connexions monosinàptiques amb les neurones motores de la banya ventral. La recerca ha demostrat que aquestes connexions monosinàptiques poden explicar la notable destresa manual observada en els primats, incloent-hi els éssers humans.[1][2]