 Bust d'Hades, còpia romana després d'un original grec del segle v aC; El mocador negre és un complement modern. | |
| Tipus | deïtat grega deïtat de la mort déu olímpic  |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Hades |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Residència | Inframon |
| Família | |
| Parella | Mente i Leucae |
| Cònjuge | Persèfone |
| Mare | Rea |
| Pare | Cronos |
| Fills | Macària, Melínoe i Zagreu |
| Germans | Posidó, Demèter, Hèstia, Hera, Zeus, Quiró |
| Altres | |
| Domini | Rei de l'inframon, Déu dels morts i de les riqueses |
| Símbol | El gos Cèrber, la banya, el ceptre, el xiprer, el narcís o la clau |
| Equivalent | Dis Pater, Orc, Plutó |
| Propietari de | Alastor (en)  |
 | |
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita). Haidou era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu nominatiu Haides era, originalment, la designació de l'estança de la mort (un mot hebreu: She'Ol, per a l'estança de la mort significava literalment invisible).
Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com els seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d'haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els cíclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava (aquest casc seria usat també per Perseu). En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani.
El món d'ultratomba és el seu reialme, on governa com un amo despietat que no deixa mai escapar les ànimes dels difunts al món dels vius. Per a vigilar-les, disposa d'un gran nombre de criatures i genis que treballen per a ell, com el barquer Caront i el gos Cèrber. Resideix en un luxós palau, amb la seva esposa i neboda Persèfone, que va raptar, però també manté relacions esporàdiques amb altres dones, com ara la nimfa Mente.
Rarament surt al món exterior i no participa mai en les reunions dels altres déus a l'Olimp. Com a sobirà del món subterrani, totes les riqueses que hi ha sota terra li pertanyen, i és per això que se'l coneix també com a Plutó, nom que els grecs usaven com un eufemisme per referir-se a ell.