Halitosi

Plantilla:Infotaula malaltiaHalitosi
Tipussímptoma, fetor i olor corporal Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MD94 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R19.6 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9784.99 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD20 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0113463 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5603 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003058 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhalitosis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006209 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0018520 Modifica el valor a Wikidata

L'halitosi és un símptoma o signe caracteritzat per mal alè o olor desagradable l'alè. En la seva versió crònica és provocada per alguns bacteris que afecta el 25% de la població.[1][2] També s'associa amb depressió i símptomes del trastorn obsessivocompulsiu.[3]

Les preocupacions del mal alè es poden dividir en casos genuïns i no genuïns.[4] Dels que tenen mal alè genuí, al voltant del 85% dels casos provenen de l'interior de la boca.[3] Es creu que la resta de casos són a causa de trastorns al nas, sins, gola, pulmons, esòfag o estómac.[5] Rarament, el mal alè pot ser degut a una afecció mèdica subjacent com ara insuficiència hepàtica o cetoacidosi.[4] Els casos no genuïns es produeixen quan algú es queixa de tenir mal alè, però altres persones no poden detectar-lo.[4] S'estima que representa entre el 5% i el 72% dels casos.[4]

El tractament depèn de la causa subjacent.[3] Els esforços inicials poden incloure neteja de la llengua, esbandida bucal i seda dental.[3] L'evidència provisional avala l'ús de col·lutori que contingui clorhexidina o clorur de cetilpiridini.[3] Tot i que hi ha proves provisionals dels beneficis de l'ús d'un netejador de llengua, és insuficient per treure conclusions clares.[6] El tractament de malalties subjacents com la malaltia de les genives, la càries, el casi amigdalí o la malaltia per reflux gastroesofàgic poden ajudar.[3] L'assessorament pot ser útil en aquells que creuen falsament que tenen mal alè.[3]

Les taxes estimades de mal alè varien entre el 6% i el 50% de la població.[3] La preocupació pel mal alè és la tercera raó més comuna per la qual la gent busca atenció dental, després de les càries i les malalties de les genives.[4][5] Es creu que és més comú a mesura que la gent envelleix.[3] El mal alè es veu com un tabú social i els afectats poden ser estigmatitzats.[3][4] La gent dels Estats Units gasta més de 1.000 milions de dòlars anuals en col·lutoris per tractar-lo.[5]

  1. ↑ Diagnòstic i tractament de la Halitosi o mala olor bucal, Clínica Castellana 100, Madrid, Espanya
  2. ↑ Bosy A, Oral malodor: Philosophical and practical aspects. J Can Dent Assoc . 1997 Mar; 63 (3) :196-201 PMID: 9086681
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Kapoor, U; Sharma, G; Juneja, M; Nagpal, A «Halitosis: Current concepts on etiology, diagnosis and management.». European Journal of Dentistry, 10, 2, 2016, pàg. 292–300. DOI: 10.4103/1305-7456.178294. PMC: 4813452. PMID: 27095913.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Harvey-Woodworth, CN «Dimethylsulphidemia: the significance of dimethyl sulphide in extra-oral, blood borne halitosis.». British Dental Journal, 214, 7, 4-2013, pàg. E20. DOI: 10.1038/sj.bdj.2013.329. PMID: 23579164.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Loesche, WJ; Kazor, C «Microbiology and treatment of halitosis.». Periodontology 2000, 28, 2002, pàg. 256–79. DOI: 10.1034/j.1600-0757.2002.280111.x. PMID: 12013345.
  6. ↑ Van der Sleen, Mi; Slot, De; Van Trijffel, E; Winkel, Eg; Van der Weijden, Ga «Effectiveness of mechanical tongue cleaning on breath odour and tongue coating: a systematic review» (en anglès). International Journal of Dental Hygiene, 8, 4, 01-11-2010, pàg. 258–268. DOI: 10.1111/j.1601-5037.2010.00479.x. ISSN: 1601-5037. PMID: 20961381.