Aquest article tracta sobre la tragèdia de William Shakespeare. Vegeu-ne altres significats a «Hamlet (desambiguació)». |
The Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark i Hamlet | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Autor | William Shakespeare |
Llengua | anglès modern primerenc i anglès |
Creació | valor desconegut |
Gènere | tragèdia |
Acte | 5 |
Lloc de la narració | Dinamarca |
Data de publicació | 1602 |
País d'origen | Anglaterra |
Personatges | |
Personatges | Príncep Hamlet, Rei Claudi, Gertrudis, Poloni, Ofèlia, Horaci, Laertes, Rosencrantz and Guildenstern (en) , Fantasma, Fortimbràs, The Gravediggers (en) , Yorick (en) , Rosencrantz, Guildenstern (en) , Voltemand (en) , Corneli, Marcel, Bernat, Francesc, Reinald, Osric, First Player (en) , segon actor, Third Player (en) , Fourth Player (en) , A Captain (en) , Undertaker I (en) , Undertaker II (en) , Priest (en) , Sailor I (en) i Sailor II (en) |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 2 |
|
Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle xvii, probablement entre 1600 i 1601.[1] És la vint-i-dosena obra teatral de les trenta-set que va escriure Shakespeare. Representada sencera dura unes sis hores, és la peça teatral més llarga de l'autor.[2] És una de les obres més conegudes de Shakespeare i un dels clàssics de la literatura universal. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època.
Sobre aquesta obra teatral, fins al 2005, s'han arribat a escriure trenta-sis òperes i més de cinquanta pel·lícules, com per exemple la dirigida per Grigori Kosintsev el 1966 o la de Kenneth Branagh el 1996.[2][3] Conté el monòleg més famós de la història del teatre: «To be or not to be».[2] Com passa en el Quixot i en alguns pocs altres personatges de ficció, el seu protagonista principal, que dona títol a l'obra, ha esdevingut un arquetip o mite independent de l'obra a la qual pertany.[2] També apareix el personatge en textos d'altres autors, com per exemple en Rosencrantz i Guildenstern són morts, de Tom Stoppard.