Heb sed en jeroglífic | |||||
| |||||
El festival Heb Sed, Festa Sed o Festa de la Renovació del poder reial és una celebració política i religiosa centrada en la persona del faraó. Les informacions més antigues la daten de, com a mínim, el període arcaic (del 3000 al 2686 aC, aproximadament). El nom prové d'un déu egipci amb forma de llop anomenat Wepwawet o Sed.[1] Sembla que la festa i els rituals provenen d'una celebració més antiga, possiblement originada durant el regnat del rei Escorpí II, anomenada Festa de la Unificació (de les dues terres, l'Alt i el Baix Egipte).[2]
La celebració s'organitzava per a commemorar el trentè aniversari de la coronació del monarca. A partir d'aquí, es repetia cada tres anys fins a la mort del rei. Pocs faraons van arribar a celebrar-lo i encara menys a repetir-lo. És molt possible que Ramsès II fos un dels pocs faraons, sinó l'únic, que el va repetir fins a 14 vegades.[3] Se sap pels registres i per les restes arqueològiques que el festival encara se celebrava en temps d'Osorkón II, de la dinastia XXII.
El festival simbolitzava la renovació vital i l'enfortiment del faraó com a regent i com a ésser semi-diví, amb el suport dels principals déus, i la seva capacitat per a mantenir la Maat, l'ordre còsmic personificat en la dea del mateix nom, que també simbolitzava l'equilibri, la justícia, la fortalesa del país enfront dels enemics i la pau. Molts faraons van modificar les dates d'organització del festival i el van celebrar molt abans del termini establert. En les èpoques més antigues o bé quan se celebrava "fora de termini", el festival també es relacionava amb la fecunditat del faraó (personalitzat en el déu Sokar), quan arribava a la vellesa i perdia la capacitat de tenir fills també perdia la capacitat per a "fecundar" el país, és a dir, d'aconseguir que el riu Nil es desbordés en la mesura adequada i fertilitzés el país sense destruir-lo. Es creu que, al principi, i de manera similar a altres cultures del nord d'Àfrica, existia la premissa que si el faraó no passava les proves a les quals se'l sotmetia, podia ser sacrificat pels sacerdots.[2] El festival també estava estretament relacionat amb un altre festival, el celebrat en honor del déu Min, representat per un brau blanc amb un símbol del Sol entre les banyes, i també relacionat directament amb el rei i la fertilitat. Un faraó de la tercera dinastia, Djoser, va fer construir una reproducció en pedra del recinte del festival a la necròpolis de Saqqara, que formava part del complex del seu mausoleu junt amb altres edificacions i la coneguda piràmide esglaonada dissenyada per Imhotep. Altres faraons posteriors van representar el recinte de l'Heb Sed en relleus als seus temples mortuoris.