Hedifana | |
---|---|
Cristall d'hedifana sobre cristalls negres de braunita. | |
Fórmula química | (Ca, Pb)₅[Cl (AsO₄)₃] |
Epònim | aparença visual i bellesa |
Localitat tipus | Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.16d |
Dana | 41.8.2.1 |
Heys | 22.2.17 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 10,14 Å; c = 7,185 Å; |
Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
Grup espacial | p6₃/mmc * |
Color | blanc, blanc groguenc, blavós, brillant; incolor en llum transmesa |
Exfoliació | imperfecta |
Fractura | concoidal, subconcoidal, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 4 a 5 |
Lluïssor | resinosa, grassa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 5,82 g/cm³ (mesurada); |
Propietats òptiques | uniaxial (+/-) |
Índex de refracció | nω = 1,948 a 2,010 nε = 1,958 a 2,030 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Varietats més comunes | |
baritohedifana | Una varietat de bari de la mimetita descrita en l'etiqueta d'un distribuïdor en la col·lecció del Museu Britànic.[1] |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980 s.p. |
Símbol | Hdp |
Referències | [2] |
L'hedifana és un mineral de la classe dels arsenats. Johann Friedrich August Breithaupt la va anomenar d'aquesta manera del grec ηδύς ("dolç" o "bell") i φαίνεσθαι (semblar), en al·lusió a l'aparença típica i brillantor de les mostres. Pertany i dona nom al grup de l'hedifana, el qual al seu torn pertany al supergrup apatita. La seva localitat tipus és Långban, Värmland (Suècia), on va ser descoberta el 1830.