L'hedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral. El terme està derivat del mot en grec antic ἡδονή (hēdonḗ), que significa 'plaer', 'goig', 'desig'.[1]
Els primers texts que en parlen són els fragments Epicur i Aristip de Cirene.[2] Els seus opositors són els ascetes, que veuen el bé en el refús del plaer. Des de l'inici de la filosofia coneguda fins avui, la discussió entre ambdós camps continua.
Hom creu que l'hedonisme, sense ser cap doctrina anarquista, considera els preceptes ètics com a simplement regles empíriques que tenen com a finalitat defensar-se dels sentiments de disgust i així restar completament receptiu a les alegries de la vida.
Epicur, potser a diferència d'Aristip, defensava com a estil de vida hedonista la pràctica dels plaers del ventre.