Heer  | |
 | |
 Àliga del Heer | |
| Tipus | branca militar i exèrcit de terra |
|---|---|
| Data de lleva | 1935 |
| Fundació | 21 maig 1935 |
| Dissolució | 1945 |
| País |  Alemanya Nazi |
| Branca | Exèrcit |
| Part de | Wehrmacht |
| Unitats subordinades | Oberkommando des Heeres |
| Estructura | Wehrmacht |
| Comandants | |
| Comandant actual | Adolf Hitler Alfred Jodl |
| Oficials destacats | Erwin Rommel, Hasso von Manteuffel, Erich von Manstein, Walter Model, Gerd von Rundstedt |
| Guerres i batalles | |
| Segona Guerra Mundial | |
El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades del III Reich alemany (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr. Durant la Segona Guerra Mundial, uns quinze milions de soldats van servir a l'exèrcit alemany, dels quals uns set milions van ser baixes. Separat del Heer, les Waffen-SS (SS Armades) eren una força militar plurinacional del Tercer Reich. De tres regiments inicials a 38 divisions durant la II Guerra Mundial, serví al costat del Heer però sense formar-ne part de manera formal.[1]
Només disset mesos després que Hitler anunciés públicament el programa de rearmament, el Heer assolí el seu objectiu projectat de 36 divisions. Durant la tardor de 1937, es formaren dos cossos més. El 1938 es formaren quatre cossos més amb l'afegit de cinc divisions de l'exèrcit austrïac després del Anschluß del març.[2] Durant el període de la seva expansió, el Heer continuà desenvolupant conceptes esbossats durant la Primera Guerra Mundial, combinant les accions del Heer amb les de la Luftwaffe en equips combinats. Gràcies a mètodes operatius i tàctics com els encerclaments i les batalles d'anihilació, els militars alemanys assoliren ràpides victòries durant els dos primers anys de la Segona Guerra Mundial, fent habitual l'ús del terme Blitzkrieg ((Guerra Llampec) per les tècniques emprades.[3]
El Heer entrà a la guerra amb la major part de les seves formacions d'infanteria movent-se a cavall: mentre que la infanteria va mantenir els soldats a peu durant tota la guerra, l'artilleria era moguda principalment a cavall. Les formacions motoritzades van rebre gran atenció a la premsa mundial durant els primers anys de la guerra, i van ser citats com el motiu principal de l'èxit de les invasions alemanyes de Polònia (setembre de 1939), Noruega i Dinamarca (abril de 1940), Bèlgica, França i els Països Baixos (maig de 1940), Iugoslàvia (abril de 1941) i les primeres etapes a la Unió Soviètica (juny de 1941). Malgrat tot, les formacions cuirassades només constituïen el 20% de la capacitat del Heer en el seu moment culminant.