Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 gener 1918 Weinfelden (Suïssa) |
Mort | 10 novembre 1970 (52 anys) Zúric (Suïssa) |
Formació | ETH Zürich (1936–1940) |
Tesi acadèmica | Über Folgen und Scharen von analytischen und meromorphen Funktionen mehrerer Variabeln, sowie von analytischen Abbildungen (1950 ) |
Director de tesi | Walter Saxer i Albert Pfluger |
Activitat | |
Camp de treball | Ciències de la computació i anàlisi numèrica |
Ocupació | matemàtic, informàtic, professor d'universitat |
Ocupador | ETH Zürich (1948–1970) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Jean Descloux, Hermann Brunner, Max Rössler, William Timlake, Paul Streckeisen, Pia Pfluger, Fritz Kneubühl, Christoph Iselin, Jürg Schatzmann, Hans Hügi, Georg Widmer i Urs Hochstrasser |
Localització dels arxius | |
Família | |
Fills | Hanna Rutishauser |
Heinz Rutishauser (Weinfelden, 30 de gener de 1918 - Zúric, 10 de novembre de 1970) va ser un enginyer i informàtic suís.
Els seus pares van morir quan era adolescent i ell i el seus germans van ser acollits per un oncle. Va estudiar matemàtiques al ETH Zürich on va ser assistent del professor Walter Saxer.[1] Després d'uns anys de professor de matemàtiques de secundària a les viles de Trogen i Glarisegg, va retornar el 1948 a l'ETH Zürich. L'any següent, va ser comissionat als Estats Units per estudiar les màquines de computació automàtica que es començaven a construir en aquella época. El 1950, l'ETH va rebre la Z4 que havia estat construïda per Konrad Zuse a Alemania durant la Segona Guerra Mundial. Juntament amb Eduard Stiefel i Ambros Speiser van constituir un grup de recerca sobre computació automàtica, obtenint resultats rellevants, tan en concepció del procés[2] com en algorismes eficients, com el qd o el LR.[3]
Rutishauser va destacar sempre la necessitat de "dialogar" amb la màquina, motiu pel qual es necessitaven programes (compiladors) que permetessin aquest "diàleg".[4] Per això, va ser el desarrollador de programes com l'ALGOL o el Superplan, que son antecedents del FORTRAN i que el van convertir en un pioner de les ciències de la computació.[5]