Henri Rochefort

Plantilla:Infotaula personaHenri Rochefort

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Victor Henri de Rochefort-Luçay Modifica el valor a Wikidata
30 gener 1831 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1913 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Èx-los-Bens (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
1885 – 1886
Circumscripció electoral: Sena
Diputat a l'Assemblea Nacional
1869 – 1871
Circumscripció electoral: Sena
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, novel·lista, escriptor, dramaturg, polític, comuner Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAjuntament de París
Le Figaro
Le Charivari
Le Nain jaune (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGrimsel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsOctave Rochefort Modifica el valor a Wikidata
PareEdmond Rochefort Modifica el valor a Wikidata
GermansCaroline de Rochefort Modifica el valor a Wikidata
ParentsArmand Dufaux, net
Henri Dufaux, net
Frédéric Dufaux, gendre Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
abril 1878-octubre 1878esposalles (Morges) Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 22516 Project Gutenberg: 52757 Modifica el valor a Wikidata
Retrat d'Henri Rochefort per Édouard Manet (1881)
la façana de la prison Sainte-Pélagie, al carrer de Puis-de-l'Ermite a París, per Eugène Atget el 1898. Rochefort hi serà empresonat dues vegades en el curs de la seva carrera de polemista.

Victor Henri de Rochefort-Luçay nascut a París el 30 de gener de 1831, mort a Aix-les-Bains (Savoia) el 30 de juny de 1913, més conegut amb el nom d'Henri Rochefort, és un periodista, autor de teatre i polític francès. Gran polemista en les pàgines dels seus diaris (La Lanterne, La Marseillaise, L'intransigeant) defensa opcions polítiques oposades (anticlerical, però nacionalista, favorable a la Comuna però Boulangiste i antidreyfusard), que li va valer el sobrenom de "l'home dels vint duels i trenta processos", i condemnes, incloent presó a Nouméa, d'on és l'únic, que va aconseguir escapar en 1874.