Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Henrik Johan Ibsen 20 març 1828 Stockmanngården (Noruega) |
Mort | 23 maig 1906 (78 anys) Christiania (Noruega) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | cementiri del Nostre Salvador, 12289 |
Residència | Christiania (1898–1906) Estocolm (1898–1898) Copenhaguen (1898–1898) Christiania (1891–1898) Múnic (1891–1891, 1891) Budapest (1891–1891) Viena (1891–1891) Múnic (1885–1891) Christiania (1885–1885) Bergen (1885–1885) Copenhaguen (1885–1885) Molde (en) (1885–1885) Christiania (1885–1885) Trondheim (1885–1885) Roma (1880–1885) Múnic (1879–1880) Roma (1878–1879) Gossensass (en) (1878–1878) Múnic (1875–1878) Estocolm (1869–1869) Dresden (1868–1875) Múnic (1868–1868) Regne de Baviera (1868–1868) Roma (1864–1868) Berlín (1864–1864) Venècia (1864–1864) Copenhaguen (1864–1864) Christiania (1857–1864) Bergen (1851–1857) Christiania (1850–1851) Grimstad (1843–1850) Skien (1828–1843) |
Activitat | |
Camp de treball | Arts escèniques |
Ocupació | dramaturg, realitzador, llibretista, poeta, escriptor |
Activitat | 1850 - 1906 |
Gènere | Forma dramàtica i poesia |
Moviment | Literatura realista |
Influències | |
Nom de ploma | Brynjolf Bjarme |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Suzannah Ibsen (1858–1906) |
Fills | Hans Jacob Henriksen, fill il·legítim, Sigurd Ibsen |
Pares | Knud Ibsen i Marichen Altenburg |
Germans | Hedvig Ibsen Ole Paus Ibsen Johan Andreas Altenburg Ibsen Nicolai Alexander Ibsen Johan Altenburg Ibsen |
Premis | |
Lloc web | hf.uio.no… |
|
Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.[1]
Les seves obres primerenques varen estar generalment inspirades en la tradició escandinava i tenien un to romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 - 1862)[2] va obtenir una pensió de l'estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Múnic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891).[3][4] En aquest període fou quan va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866)[4] i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics en els quals va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels seus personatges. En les seves següents obres, va trencar amb l'estil romàntic i va conrear històries realistes de caràcter social, com ara Els pilars de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada més en l'individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com en L'ànec salvatge (1884).
Després de publicar Quan despertem entre els morts, l'any 1899, Henrik Ibsen no va escriure cap altra obra. La peça compendiava els grans temes de la literatura ibseniana (les dualitats entre vida i mort, cos i esperit, l'individu i la multitud...), sempre en tensió amb la societat burgesa escandinava, marcada pel conflicte entre el poder i la moralitat. Quan despertem entre els morts suposa un dels punts culminants de la dramatúrgia d'Ibsen i influeix clarament l'art (i el pensament) escandinau posterior.[5]
Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l'iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d'una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.