Henry Benedict Thomas Edward Maria Clement Francis Xavier Stuart, Cardenal Duc de York (6 de març de 1725-13 de juliol de 1807) va ser un cardenal catòlic, així com el quart i darrer hereu jacobita que reclamà els trons d'Anglaterra, Escòcia, França i Irlanda públicament. A diferència del seu pare, James Francis Edward Stuart, i germà, Carles Eduard Stuart, Henry no va fer cap esforç per assolir el tron. Després de la mort de Carles el gener de 1788 el Papat no va reconèixer Henry com el monarca legal d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda, però es referia a ell com el Cardenal Duc de York.[1]
Va viure als Estats Pontificis i va tenir una llarga carrera al clergat catòlic, arribant a ser el Degà del Col·legi Cardenalici i cardenal bisbe d'Òstia i Velletri. En el moment de la seva mort era (i encara és) un dels cardenals que més temps van servir a la història de l'Església.
Quan era jove, el seu pare el va fer Duc de York (dins de la noblesa Jacobita), i encara se'l coneix per aquest títol. Quan va morir el seu germà el 1788, Henry passà a ser anomenat entre els jacobites com a Enric IX d'Anglaterra i Irlanda i I d'Escòcia, tot i que ell mateix es referia a si mateix com a Cardenal-Duc de York nuncupatus.