Hermann Weyl (alemany: Hermann Klaus Hugo Weyl) (Elmshorn, 9 de novembre de 1885 - Zúric, 8 de desembre de 1955) va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat. Tot i que gran part de la seva vida va transcórrer a Zuric (Suïssa) i posteriorment a Princeton, se l'acostuma a vincular amb la tradició matemàtica de la Universitat de Göttingen, representada per David Hilbert i Hermann Minkowski.
La seva obra ha tingut gran influència en la física teòrica, així com en disciplines més purament matemàtiques, com la teoria de nombres. Va ser un dels matemàtics més influents de segle xx, i un membre destacat de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton en els seus primers anys.[1][2]
Weyl publicà diverses obres tècniques i generals sobre l'espai, el temps, la matèria, la filosofia, la lògica, la simetria i la història de les matemàtiques. Fou un dels primers a estudiar les relacions entre la relativitat general i les lleis de l'electromagnetisme. Michael Atiyah afirmà que, sempre que examinava un tema matemàtic, trobava sempre que Weyl l'havia precedit.[3]
- ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann Weyl» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- ↑ Hermann Weyl al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ «An interview with Michael Atiyah». The Mathematical Intelligencer, 6, 1, 1984, pàg. 9-19. DOI: 10.1007/BF03024202. ISSN: 0343-6993.