Miniatura amb l'ordenació del sant, s. XIV | |
Nom original | (la) Hilarius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Hilarius Pictaviensis 315 Poitiers (França) |
Mort | 367 (51/52 anys) Poitiers (França) |
Sepultura | Basílica de Saint-Hilaire-le-Grand (Poitiers); traslladades al 889 a Saint-Georges de Lo Puèi de Velai; segons una altra tradició, a la basílica de Saint-Denis (París), on van desaparèixer en 1572; en 1657, un braç és portat de Lo Puèi a Poitiers |
Bisbe diocesà | |
353 – – Venanci Fortunat → Diòcesi: arquebisbat de Poitiers | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | teòleg, escriptor, mestre d'escola catedralícia, filòsof, sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Període | Baix Imperi Romà |
bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1851) | |
Celebració | Esglésies catòlica i ortodoxa |
Festivitat | 13 de gener; 14 de gener en alguns calendaris tradicionalistes catòlics |
Iconografia | Com a bisbe, amb un llibre; amb un drac o serps als peus; amb un tetraedre, símbol de la Trinitat |
Patró de | Poitiers, Lo Puèi de Velai, Parma, Comares (Màlaga) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | wife of Hilary of Poitiers |
Fills | Abra de Poitiers |
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368)[1] va ser bisbe de Poitiers i doctor de l' Església del segle iv. De vegades se l'anomenava el "Martell dels Arians " (Malleus Arianorum) i l'"Atanasi d'Occident".[2] El seu nom prové de la paraula llatina que significa feliç o alegre. A més de la seva important tasca com a bisbe, Hilari estava casat i va ser el pare d'Abra de Poitiers, una monja i santa coneguda per la seva caritat.