Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016[1][2]) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra. Va fer aportacions destacades a la filosofia de la ment, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ciència. És conegut per haver aplicat el mateix grau d'escrutini a les seves pròpies teories filosòfiques que a les dels altres, ja que les sotmetia a una rigorosa anàlisi fins a trobar-ne els punts dèbils.[3] Com a conseqüència d'això, va adquirir la reputació de canviar amb certa freqüència la postura que defensa.[4] Va intentar explicar el funcionament de la ment a partir del model dels computadors.
En el camp de la filosofia de la ment, Putnam és famós per la seva hipòtesi de la realització múltiple i pel concepte de funcionalisme, una influent teoria relacionada amb el problema ment-cos.[5] En filosofia del llenguatge va desenvolupar, juntament amb Saul Kripke i d'altres, la teoria causal de la referència i va formular una teoria del significat pròpia, inventant la noció de externalisme semàntic, basada en un famós experiment mental anomenat Terra Bessona.[6]
Pel que fa a la filosofia de les matemàtiques, ell i el seu mentor W. Quine van elaborar el «argument d'indispensabilitat», que s'aplica a la realitat de les entitats matemàtiques.[7] Més tard Putnam va exposar la teoria que les matemàtiques no són purament lògiques, sinó «quasi-empíriques».[8] En la disciplina de la epistemologia és conegut per expandir la teoria de Jonathan Dancy sobre el cervell en una cubeta, de manera tal que qüestiona el escepticisme epistemològic.[6]
En la metafísica va donar suport a la postura del realisme metafísic, encara que posteriorment es va convertir en un dels seus majors crítics, primer adoptant el «realisme intern»,[9] que més tard va abandonar en favor una realisme directe de tall pragmatista. El realisme directe de Putnam, que té com a objectiu l'estudi metafísic de la forma en què les persones experimenten el món, rebutja la idea de les representacions mentals i altres tipus d'intermediaris entre la ment i el món.[10]
Més enllà de la filosofia, Putnam ha contribuït a les matemàtiques i la informàtica. Va desenvolupar, juntament amb Martin Davis, el algorisme de Davis-Putnam per al problema de satisfacibilitat booleana,[11] i va ajudar a demostrar la irresolubilitat del desè problema de Hilbert.[12] el filòsof va ser en certs períodes una polèmica figura política, especialment per la seva relació amb el Partit Laboral Progressista dels Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70.[13][14]
- ↑ Weinberg, Justin. «Hilary Putnam (1926-2016) (updated)» (en anglès americà), 13-03-2016. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «Boston Globe Obituaries».
- ↑ King, P.J. One Hundred Philosophers: The Life and Work of the World's Greatest Thinkers. Barron's 2004, p. 170.
- ↑ Jack Ritchie. «TPM:Philosopher of the Month», 01-06-2002. [Consulta: 1r agost 2006].
- ↑ The Synaptic Self; How Our Brains Become Who We Are. Viking Penguin, 2002. ISBN 88-7078-795-8.
- ↑ 6,0 6,1 P. Clark-B. Hale (eds.), "Reading Putnam", Blackwell, Cambridge (Massachusetts) -Oxford 1995.
- ↑ Colyvan, Mark, "Indispensability Arguments in the Philosophy of Mathematics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2004 Edition), Edward N. Zalta (ed.),http://plato.stanford.edu/archives/fall2004/entries/mathphil-indis/
- ↑ Putnam, H. Philosophy of Mathematics: Selected Readings. Editado con Paul Benacerraf. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1964. 2nd ed., Cambridge: Cambridge University Press, 1983.
- ↑ Putnam, H . Realism with a Human Face . Edited by James Conant. Cambridge, Mass .: Harvard University Press, 1990.
- ↑ Putnam, H .. The Threefold Cord: Mind, Body, and World . New York: Columbia University Press, 1999.
- ↑ Davis, M. and Putnam, H. " a computing procedure for Quantification theory "al Journal of the ACM , 7: 201-215, 1960.
- ↑ Matiyesavic, Yuri. Hilbert 's Tenth Problem. MIT, 1993. ISBN 0-262-13295-8.
- ↑ To appear in the "American Philosophers" edition of Literary Biography, ed. Bruccoli, Layman and Clarke
- ↑ Foley, M.. Confronting the War Machine. North Carolina Press, 1983. ISBN 0-8078-2767-3.