  | |
| Forma musical | cançó |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | fa major |
| Partitura | Partitura |
| Compositor | Francisco Manuel da Silva |
| Lletra de | Osório Duque-Estrada |
| Llengua | portuguès |
| Data de publicació | 1831 |
 
| |
.jpg){kind=link}
L'Himne Nacional del Brasil amb lletra d'Osório Duque-Estrada (1870 - 1927) i música de Francisco Manuel da Silva (1795-1865). Va ser reconegut per la Llei N º 5.700 d'1 de setembre de 1971.[1]
L'himne s'entona com a salutació a la Bandera Nacional i al President, al Congrés i a la Cort Suprema, com en altres casos que determini la reglamentació, o la cortesia. Se'n permet el cant en la sessió d'obertura d'actes cívics, cerimònies religioses i de caràcter patriòtic i abans dels esdeveniments esportius internacionals.[2]
A partir del 22 de setembre de 2009, l'himne nacional de Brasil esdevingué obligatori a les escoles públiques i privades de tot el país. Almenys un cop a la setmana, tots els estudiants d'escola primària l'han de cantar.[3]
A l'època del règim militar al Brasil, la Llei 5.700/71 ja obligava l'execució de l'himne nacional a les escoles, però sense definir-ne la freqüència.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «LEI No 5.700, DE 1º DE SETEMBRO DE 1971» (en portuguès brasiler). Diário Oficial da União, 02-09-1971. Arxivat de l'original el 2021-03-09. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ David, Fredolino Antônio. «O “Espaço” do Hino Nacional nas Solenidades» (en portuguès brasiler). Secretaria Executiva da Casa Militar - Governo de Santa Catarina. Arxivat de l'original el 2024-02-26. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Ribeiro, Jeferson. «Alencar assina lei que obriga execução do Hino Nacional em escolas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 21-09-2009. Arxivat de l'original el 2021-03-09. [Consulta: 23 maig 2024].