Hindi

No s'ha de confondre amb indi.
Infotaula de llenguaHindi
हिन्दी

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsHindi-urdú o hindustaní
Tipusnivells de parla, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants480 milions
Parlants nadius182 milions (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing4
Oficial aÍndia
Autòcton desud d'Àsia
EstatÍndia Índia
South Africa Sud-àfrica (~900.000)
Maurici Maurici (~700.000)
Bangladesh Bangladesh (~350.000)
altres països
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries centrals
llengües hindi occidentals
hindustànic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturadevanagari Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCentral Hindi Directorate
Codis
ISO 639-1hi
ISO 639-2hin
ISO 639-3hin Modifica el valor a Wikidata
SILhin
Glottologhind1269 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere59-AAF-qf Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehin Modifica el valor a Wikidata
ASCL5203 Modifica el valor a Wikidata
IETFhi Modifica el valor a Wikidata

L'hindi (हिन्दी) és una llengua indoària[1] derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals. L'hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de l'Índia. L'hindi modern deriva de l'hindvi, un dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l'urdú (virtualment idèntic a l'hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa), emergí com una mena de lingua franca del nord de l'Índia, anomenada kharīboli, és a dir, 'llengua pura'. Té dues variants principals, l'oriental i l'occidental, situades globalment a dins i al voltant d'Uttar Pradesh. L'hindi oriental comprèn tres dialectes principals: el chattisgarhi, el bagheli i l'awadhi (a Oudh). L'hindi occidental es divideix en braj, kanauji, bundeli i bangara, parlat a la vora del Delhi, i els dialectes meerut, rohil, kaud i amtala.[2]

Tal com es defineix en la constitució de l'Índia, l'hindi és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.[3] L'hindi oficial és sovint descrit com un hindi estàndard i, juntament amb l'anglès, és utilitzat per a l'administració del govern central.[4][5] L'hindi estàndard o hindustani és també una de les llengües oficials de Fiji.

L'hindi és el segon idioma més parlat al món, després del mandarí. El parlen com a primera llengua entre 500 i 680 milions (2008) de persones. 258 milions de "no urdu Khari Boli" i 400 milions de parlants d'hindi, segons les dades del cens de 2001 de l'Índia, i fent un ajustament al creixement de la població fins al 2008. Com a segona llengua, hi ha entre 120 i 225 milions de parlants (1999) entre els no nadius de l'hindi estàndard, i els de l'hindi estàndard més l'urdú, segons SIL Ethnologue.[6]

  1. ↑ Dhanesh Jain; George Cardona. The Indo-Aryan languages. Routledge, 2003, p. 251. ISBN 9780700711307. 
  2. ↑ «Hindi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Constitution of India, Part XVII, Article 343.
  4. ↑ The Union: Official Languages Arxivat 2007-04-17 a Wayback Machine..
  5. ↑ PDF from india.gov.in containing Articles 343 which states so Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine.
  6. ↑ Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. SIL International (15th ed.), 2005.