Hipocresia

La hipocresia és l'acte de simular qualitats, idees o sentiments diferents dels que en realitat es tenen.^[1] La persona que obra amb hipocresia es diu hipòcrita.^[2] "Hipocresia" sovint es refereix a defensar comportaments que un no practica. Tanmateix, el terme també pot referir-se a altres formes de pretensió, com la participació en comportaments piadosos o morals amb el desig de rebre lloances més que per motivacions genuïnament pietoses o morals.

Les definicions d'hipocresia varien. En psicologia moral, és el fracàs de seguir les pròpies regles i principis morals expressats.^[3] Segons el filòsof polític britànic David Runciman, "altres tipus d'engany hipòcrita inclouen les reclamacions de coneixement que un no té, les reclamacions d'una consistència que no es pot mantenir, les reclamacions d'una lleialtat que no es posseeix, les reclamacions d'una identitat que no es posseeix".^[4] El periodista polític nord-americà Michael Gerson diu que la hipocresia política és "l'ús conscient d'una màscara per enganyar el públic i obtenir beneficis polítics".^[5]

La hipocresia ha estat un tema de la saviesa popular i la literatura de la saviesa des dels inicis de la història humana. Cada cop més, des de la dècada de 1980, també s'ha convertit en un centre d'estudis en economia del comportament, ciència cognitiva, psicologia cultural, presa de decisions, ètica, psicologia evolutiva, psicologia moral, sociologia política, psicologia positiva, psicologia social i psicologia social sociològica.