| ||||
| ||||
| Tipus | genocidi violència ètnica crim contra la humanitat crim d'odi crim d'estat esdeveniment clau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | expulsió dels jueus i antisemitisme | |||
| Interval de temps | 1933 - 1945 | |||
| Localització | ocupació nazi d'Europa Tercer Reich Líbia italiana (Itàlia) Italian Ethiopia (en)  Protectorat francès del Marroc Regne de Romania Regne d'Hongria (Regne d'Hongria) Regne d'Itàlia (Regne d'Itàlia) Algèria francesa (França) Shanghai (RP Xina) | |||
| Estat | Tercer Reich i Regne de Romania | |||
| Causa | antisemitisme racisme | |||
| Morts | 6.000.000 | |||
| Perpetrador | Adolf Hitler Heinrich Himmler Reinhard Heydrich SS-Totenkopfverbände Gestapo Wehrmacht | |||
| Acusat | ||||
| Format per | ||||
| ||||
_1b.jpg)
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.[1]
El genocidi fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi i que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional —Volksgemeinschaft— racialment pura. El que Hitler es proposava —i així ho havia anunciat el 30 de gener del 1939— era l'extermini de la raça jueva d'Europa.[2]
Finalment, en la conferència de Wannsee, 20 de gener de 1942, s'aprovà la «solució final a la qüestió dels jueus» —Endlösung der Judenfrage o endgültige Lösung der Judefrage, escurçat simplement a «la solució final» - Endlösung—. Aquesta solució consistia en l'eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, la fam i les cambres de gas, dels jueus (i d'altres «indesitjables») internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka). L'estimació històrica del nombre de víctimes jueves és de vora sis milions, encara que els historiadors contemporanis creuen que el nombre se situa entre els 5 i 7 milions.[3] Altres grups que el règim nazi definí com a «indesitjables» eren els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els minusvàlids i dissidents i els opositors polítics de diverses nacionalitats i religions (polonesos, ucraïnesos, belarussos, lituans, letons, estonians,[4] russos, altres eslaus, gitanos i catòlics).
- ↑ «Holocaust». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.]
- ↑ Haffner,Sebastian (2004). Observacions sobre Hitler. Pàgina. 159. (Traducció de Montserrat Franquesa). Barcelona: Edicions de 1984.
- ↑ Vidal, César (1995). El Holocausto. Madrid: Alianza editorial. Pàgina 163.
- ↑ "Holocaust: The Ignored Reality" Arxivat 2010-04-11 a Wayback Machine., de Timothy Snyder a Eurozine, publicat originalment a The New York Review of Books el 16 de juliol del 2009. Article en anglès (original), alemany, estonià, francès, lituà, noruec, polonès, romanès i rus. Consultat el 6 de novembre del 2011.