  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1440 (Gregorià) Gant (Bèlgica) |
| Mort | 1482 (Gregorià) (41/42 anys) Red Cloister (Bèlgica) (en)  |
| Nacionalitat | flamenc |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Gant (1467 (Gregorià)–1482 (Gregorià)) |
| Ocupació | pintor, pintor d'història, artista, dibuixant, miniaturista |
| Art | Pintura, Dibuix. |
| Moviment | gòtic, renaixement. |
| Alumnes | Aert van den Bossche i Juan de Flandes |
| Obra | |
Obres destacables Retaule de Portinari , Mort de la Verge. | |
 
| |
Hugo van der Goes (Gant, ?c. 1440 - Auderghem, prop de Brussel·les, 1482 o 1483) fou un pintor flamenc. Va ser, junt amb Jan van Eyck, Roger van der Weyden Hans Memling i Gerard David, un dels més importants dels pintors primitius flamencs.
Hugo va esdevenir membre del gremi de pintors de Sant Lluc de Gant com a mestre el 1467. El 1468, estava implicat en la decoració de la ciutat de Bruges per a la celebració del matrimoni entre Carles I de Borgonya i Margarita de York, i va crear decoracions heràldiques per a l'entrada triomfal de Carles a Gant el 1469 i altra vegada el 1472. Va ser elegit degà del gremi de Gant el 1473 o el 1474.
El 1475, o uns anys més tard, Hugo va entrar a Rooklooster, un monestir a prop de Brussel·les que pertanyia a la congregació de Windesheim, i va professar com a frater conversus. Va continuar pintant i va residir a Rooklooster fins a la seva mort el 1482 o el 1483. El 1480, va ser cridat a la ciutat de Lovaina per a avaluar l'obra Escenes de justícia que havia deixat inacabada el pintor Dirk Bouts en morir el 1475. Al cap de poc, Hugo, que retornava amb uns altres membres del seu monestir d'un viatge a Colònia, va caure en un estat de depressió suïcida, autodeclarant-se maleït. Després de retornar a Rooklooster, Hugo es va recuperar de la seva malaltia. La seva estada a Rooklooster va ser enregistrada a la crònica d'un monjo amic seu, Gaspar Ofhuys. Un informe del metge alemany Hieronymus Münzer, de 1495, segons el qual va tractar de malenconia un pintor de Gant en intentar igualar el retaule de Gant, podria referir-se a Hugo.
El seu treball més famós existent és el Tríptic de Portinari (Uffizi, Florència), un retaule encarregat per a l'església de San Egidi a l'hospital de Santa Maria Nuova a Florència per Tommaso Portinari, el director de l'oficina de Bruges de la Banca Mèdici. El tríptic, arribat a Florència el 1483, aparentment alguns anys després va ser acabat per van der Goes. És el treball flamenc més gran que es pot veure a Florència, i era molt lloat. Giorgio Vasari en el seu Vite de 1550 es referia a Hugo com l'"Ugo d'Anversa" ("Hugo d'Anvers"). Aquest és l'única document en què s'identifica l'autoria d'Hugo; la resta de treballs se li atribueixen basant-se en la comparació estilística amb aquest retaule.[1]
Hugo sembla haver deixat un gran nombre de dibuixos, i a partir d'aquests o de les mateixes pintures, els seguidors varen fer nombroses còpies de composicions que no han sobreviscut.[1] Un dibuix de Jacob i Raquel conservat a la Galeria de pintura de l'església de Crist (Oxford) sembla un dels pocs dibuixos autografiats sobreviscut; també tenen dos caps pintats, fragment d'un treball més gran.
- ↑ 1,0 1,1 Campbell, Lorne. The Fifteenth-Century Netherlandish Paintings. Yale University Press, 11 desembre 1998, pàg. 240. ISBN 9780300077018 [Consulta: 25 octubre 2010].