L'humanisme secular (o també anomenat en alguns països humanisme laic) és un sistema que ha estat usat en els últims trenta anys per a descriure la realitat humana que consta d'una ètica pròpia juntament amb la interpretació racional dels fenòmens naturals. Basat en el mètode científic, l'ètica, i el naturalisme filosòfic, descarta el dogma religiós, el sobrenaturalisme, la pseudociència, i la superstició com a base per a la moralitat i la presa de decisions.[1] La cosmovisió moderna de l'humanisme secular pretén aplicar la ciència i la tecnologia per a millorar la condició humana. Segons Mario Bunge, la marca distintiva de l'humanisme secular és la seva preocupació per la totalitat de la humanitat.[2]