  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Евге́ний Ива́нович Замя́тин 20 gener 1884 (Julià) Lebedian (Rússia) |
| Mort | 10 març 1937 (53 anys) 16è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri parisenc de Thiais |
| Formació | Institut Politècnic de Sant Petersburg (–1908) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor de ciència-ficció, escriptor, crític literari, novel·lista, prosista, dramaturg, llibretista, guionista, enginyer, escriptor satíric, periodista d'opinió |
| Ocupador | Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg |
| Partit | bolxevisme |
| Gènere | Ciència-ficció, sàtira política, ficció distòpica, ficció especulativa, novel·la històrica, teatre i llibret |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Parents | Vera Faddéieva, cosí germà |
| Premis | |
Signatura  | |
  
   | |
Ievgueni Ivànovitx Zamiatin, rus: Евге́ний Ива́нович Замя́тин, (Lebedyan, óblast de Lípetsk, 2 de febrer de 1884 - París, 10 de març de 1937) va ser un escriptor rus. Tot i ser un dels millors prosistes de la seva època, pel fet de ser considerat un autor antisoviètic actualment és poc conegut a Rússia.[1] El 1920 va escriure Mi (rus: Мы, 'Nosaltres'), una novel·la distòpica considerada com a precursora de les obres del mateix tipus escrites més tard per George Orwell o Aldous Huxley.[1] El 9 de setembre de 2015 es va publicar per primera vegada traduïda al català, amb el títol de Nosaltres, per l'editorial Males Herbes.[2][3] Pel fet del seu exili a França, de vegades és conegut com a Eugène Zamiatine o Evgueni Zamiatine.
Malgrat haver estat un prominent Vell Bolxevic, Zamiatin es va sentir profundament trasbalsat per les polítiques seguides pel Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) després de la Revolució d'Octubre. El 1921, Nosaltres es va convertir en la primera obra prohibida per la censura soviètica. Finalment, Zamiatin s'ho va manegar perquè Nosaltres sortís clandestinament de l'URSS cap a Occident. La posterior indignació que va provocar al partit i a la Unió d'Escriptors Soviètics va conduir directament a l'exitosa sol·licitud d'exili de Zamiatin de la seva terra natal. A causa del seu ús de la literatura per criticar la societat soviètica, Zamiatin ha estat citat com un dels primers dissidents soviètics.
- ↑ 1,0 1,1 «Ievgueni Zamiatin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El món de l'horror futur». Nació Digital, 23-03-2016. [Consulta: 19 maig 2019].
- ↑ «Ievgueni Zamiatin: Abans del món feliç d'Aldous Huxley». CCMA, 14-09-2015. [Consulta: 19 maig 2019].