Anna Netrebko, Festival de Salzburg 2014 | |
Títol original | Il trovatore |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Giuseppe Verdi |
Llibretista | Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Basat en | El trovador d'Antonio García Gutiérrez (Antonio García Gutiérrez ) |
Creació | 1850 |
Data de publicació | 1852 |
Gènere | òpera |
Parts | quatre (indicats com a "parts") |
Durada | 2,5 hores |
Part de | trilogia popular |
Format per | Di quella pira (en) |
Lloc de la narració | Biscaia i Regne d'Aragó |
Època d'ambientació | segle XV |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 19 de gener de 1853 |
Escenari | Teatro Apollo de Roma, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 20 de maig de 1854 (estrena a Catalunya) |
Il trovatore (El trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El trobador d'Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma el 19 de gener de 1853.
La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d'Urgell, a les primeries del segle xv, contra Ferran d'Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l'Humà.[1]