Pagsasao nga Ilokano i Ilokano | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 9.100.000 (2007 ) |
Autòcton de | Regió d'Ilocos, Vall de Cagayan, Regió Administrativa de la Cordillera i Luzon Central |
Estat | Filipines |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües filipines septentrionals llengües Luzon del Nord | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-2 | ilo |
ISO 639-3 | ilo |
Glottolog | ilok1237 |
Linguasphere | 31-CBA-a |
Ethnologue | ilo |
ASCL | 6503 |
IETF | ilo |
L'ilocano és una llengua del grup de llengües malaiopolinèsies occidentals dins de la família austronèsia, pròpia del poble ilokà, també conegut com a iloko. És la tercera llengua en nombre de parlants de les Filipines, per darrere del cebuà i del tagal, i amb un nombre de parlants molt semblant al pangasí.[1]
Actualment té 7.050.000 parlants (2002), i és parlada a les Filipines (6.960.000), sobretot al nord de l'illa de Luzon, i també a les províncies de La Union, Ilocos Sud, Ilocos Nord i Abra. És parlada també àmpliament a la província de Pangasina, excepte a la regió central, on el pangasí manté la seva preponderància. També hi ha un nombre considerable de parlants als Estats Units (50.000).
Fou una llengua utilitzada pels missioners espanyols, i cap al canvi del segle xix al xx per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica quan el país esdevingué colònia. En aquelles dates el poble ilokà tenia molta influència dins el conjunt de pobles de les Filipines, i la llengua va atreure l'atenció de molt lingüistes, entre els quals va destacar Leonard Bloomfield, que li dedicà diferents estudis. La seva literatura oral va ser recollida per diferents estudiosos en la matèria i antropòlegs.