Il·lustració dels components bàsics d'un immunoassaig, que inclou un analit (verd), un anticòs (negre) i una etiqueta detectable (groc) | |
MeSH | D007118 |
---|
Un immunoassaig és un conjunt de tècniques immunoquímiques analítiques de laboratori que tenen en comú l'usar complexos immunes, és a dir els resultants de la conjugació de anticossos i antígens, com a referències de quantificació d'un anàlit (substància objecte d'anàlisi) determinat, que pot ser l'anticòs (Ac) o un antigen (Ag), usant per al mesurament una molècula com a marcador que fa part de la reacció amb el complex immune a la prova o assaig químic .[1]
La tècnica es basa en la gran especificitat i afinitat dels anticossos pels seus antígens específics i es fan servir els anticossos monoclonals (obtinguts al laboratori) o de sèrums policlonals (obtinguts d'animals), sent més específics els monoclonals.
La seva gran sensibilitat i especificitat permet la quantificació de compostos presents en líquids orgànics en concentració reduïda, de l'ordre de nanograms/ml o de picograms/ml.
El desenvolupament de l'immunoassaig ha tingut gran impacte en el camp de la diagnosi mèdic mitjançant proves de laboratori o química clínica.