La immunoglobulina A (IgA) és la classe predominant d'anticòs en les secrecions seromucoses de l'organisme tals com saliva, llàgrimes, calostre i secrecions respiratòries, gastrointestinals i genitourinàries. En sang, es troba com una molècula monomètrica, però en mucoses es troben en forma dimèrica (IgA secretora). La seva funció principal és identificar els antígens i impedir que es localitzin en les mucoses.
Existeixen dues subclasses d'IgA: IgA1 i IgA2, que es poden presentar en forma monomèrica (sang) o en forma dimèrica (IgA secretora de les mucoses). Aquesta immunoglobulina pot portar unit un component secretori que li dona unes propietats característiques, com per exemple, la protecció davant dels enzims proteolítics.
En els sèrums, la IgA monomèrica es troba en dues formes isotípiques: la IgA1 (90%) i la IgA2 (10%), les quals poden formar dímers. Aquests s'estabilitzen per ponts disulfur entre l'extrem C-terminal, format per 18 aminoàcids d'una cadena pesada amb la cadena J.
En canvi, en les mucoses de secreció, el percentatge d'aquests dos isotips varia: la IgA1 es troba entre un 80 i un 90% en secrecions nasals i secrecions genitals masculines i amb un 60% a la saliva, mentre que la IgA2 es troba amb un 60% a les secrecions genitals femenines.
Tot i que les dues subclasses estan formades per N-oligosacàrids, s'observen algunes diferències pel que fa a la seva estructura.[1]