La immunoglobulina M o IgM és un dels cinc isotips d'immunoglobulina presents en l'organisme, constitueix un 6% de la població present en sang. Es denomina també macroglobulina (d'aquí el nom de la malaltia en la que es presenta un excés, macroglobulinèmia de Waldentröm) donada la seva mida: és la immunoglobulina més gran tot i que la seva mida no es dona exclusivament al pes molecular real de la molècula, sinó que aquesta presenta la capacitat, a través de la seva regió Fc, d'interaccionar amb altres quatre molècules d'IgM, formant un complex d'alt pes molecular de cinc molècules d'IgM.
La capacitat de la IgM per formar aquests complexos (els quals li donen una gran facilitat per unir-se al complement) és la que li dona el poder d'opsonitzar determinats antígens, provocant la lisi de bacteris, embolcalls vírics i altres agents patògens. És el primer tipus d'immunoglobulina sintetitzada en resposta a una infecció.
Uns nivells elevats en sang d'una IgM específica (enfront a un germen) solen ser indicatius d'una infecció recent per a aquell germen.
