Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador històricament ha sigut generalment hereditari.
El terme modern prové del llatí imperium gràcies a l'Imperi Romà, fundat el 31 aC. Tanmateix, el concepte polític efectiu del que és un imperi va néixer alguns milers d'anys abans que els romans. Probablement el primer exemple fos l'imperi accadi.
Un imperi pot tenir diverses formes. Tradicionalment, els imperis eren els regnes d'una monarquia potent, sota el comandament d'un emperador. Històricament, el naixement d'un imperi és conseqüència del fet que militarment el regne més fort ha conquerit altres regnes i inclosos en els seus territoris creant una unió política més gran. Sovint, aquests estats multiètnics troben força en la unió d'una mateixa religió. Així mateix passà amb la Roma de Constantí I el Gran.
El descobriment del nou món va possibilitar que molts regnes comencessin amb el model del colonialisme, que es refereix al control dels territoris colonitzats per part de les potències europees.
La Primera Guerra Mundial fou precisament una lluita per la supremacia dels diferents imperis europeus, ja que en el conflicte hi batallaren l'Imperi Rus, l'otomà, l'austríac, etc.
Subimperi és un estat relacionat amb altres potències, però que depèn d'una altra potència imperial. Per exemple, durant la guerra freda, Cuba (al costat de l'URSS) i Sud-àfrica (Estats Units) van batallar a Angola en lloc de l'URSS i els Estats Units respectivament.
Alguns títols utilitzats pels caps d'imperis eren cèsar (Roma), tsar (Rússia), emperador o kàiser.