La infantesa és el primer període de la vida humana i acaba amb l'adolescència, tot i que els hàbits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una subetapa anomenada preadolescència. Els límits cronològics en són variables, però acostuma a considerar-se que dura fins als 12 anys.
És una etapa en què la persona ha de gaudir d'especial protecció, com es reflecteix en la Convenció sobre els drets de l'infant. Tot i això, aquesta concepció no és universal ni ha existit sempre en la història, com ho prova el fet del treball infantil, la manca de referències al desenvolupament i especificitat dels nens i nenes en l'antiguitat. De fet, la paraula "infant" (el que no parla) és una prova evident del caràcter que se li atribuïa, una persona que no era adulta, que estava a mig fer.
En la infantesa la persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les capacitats intel·lectuals bàsiques, per això és fonamental que l'infant compti amb un entorn que li garanteixi afecte, cura física i una bona educació (en el sistema formal aquesta és proporcionada pel preescolar i l'educació primària).