Un infix és un morfema que s'afegeix entre el prefix, el radical afix per formar una nova paraula.[1]
La propietat fonamental d'aquesta mena d'afixos és que s'insereix al lexema dividint-lo en dues parts; l'infix manté, com el sufix, la capacitat de canviar la categoria gramatical de la paraula. Els principals infixos catalans són: al, all, an, any, ar, arr, ass, at, atx, eg, ell, et, ic, ill, in, iny, isc, iss, itx, ol, oll, on, oss, ot, uc, usc, uss, etc.[1][2][3][4][5]
- ↑ 1,0 1,1 «Infix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Els infixos». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.
- ↑ «La composicó lèxica». Arxivat de l'original el 2016-06-07. [Consulta: agost 2016].
- ↑ «Sufixos, prefixos i infixos». La Llengua dels nostres avis, el català., 23-05-2014. [Consulta: agost 2016].
- ↑ Rull Muruzàbal, Xavier. «2.1.3. Els conceptes d'afix, prefix, sufix, infix i interfix i el concepte de parasíntesi». A: Els substantius d'acció i efecte en català. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, p. 30-33. ISBN 978-84-691-9863-6.