Institut d'Estudis Catalans

«IEC» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «IEC (desambiguació)».

Institut d'Estudis Catalans

Dades
Nom curt	IEC
Tipus	societat científica institut editor en accés obert
Indústria	educació terciària
Idioma oficial	català
Forma jurídica	fundació
Història
Creació	18 juny 1907, Barcelona
Fundador	Enric Prat de la Riba i Sarrà
Activitat
Membre de	Consell de Protecció de la Natura Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles Unió Acadèmica Internacional All European Academies
Governança corporativa
Seu	«Casa de Convalescència» Carrer del Carme, 47 Barcelona
Presidència	Maria Teresa Cabré i Castellví (2021–) Marta Prevosti i Monclús (2021–) Maria Corominas i Piulats (2021–)
Secretari general	Àngel Messeguer i Peypoch (2021–)
Presidenta	Maria Teresa Cabré i Castellví (2021)
Filial	Societat Catalana de Terminologia Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans
Part de	Unió Acadèmica Internacional
Indicador econòmic
Pressupost	8.769.321,61 € (2015)
Altres
Premis (2010)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2007)  Premi Canigó (1996)  Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana (1996)  Premi Nacional de Patrimoni Cultural (1978)  Premi d'Honor Lluís Carulla
Lloc web	http://www.iec.cat
Seu social Casa de Convalescència Dades Tipus Edifici Part de Hospital de la Santa Creu de Barcelona Característiques Estil arquitectònic arquitectura gòtica Localització geogràfica Localització Carme, 47-49 i Egipcíaques, 16 i Carme, 47  41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 09″ E / 41.381453°N,2.169238°E / 41.381453; 2.169238 Bé cultural d'interès nacional Id. IPAC 33 Id. Barcelona 691

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.^[1][2] És l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. S'ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d'actuació és totes les terres de parla catalana. Va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional. Està inscrit al Registre d'Acadèmies del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, constituït com una Corporació de dret públic amb base privada sense cap dependència orgànica de l'Administració.^[3]

Entre els seus projectes històrics més rellevants, cal destacar l'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça per a la recuperació dels tresors romànics dels Pirineus, avui conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya i la creació de les normes ortogràfiques del català, impulsades per Pompeu Fabra. També hi destaquen la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, del Servei Cartogràfic i de la Biblioteca de Catalunya.

Durant la dictadura franquista, l'IEC va continuar actuant en la clandestinitat, fins que el 1976 fou reconegut de nou com a corporació acadèmica.

Actualment actua com a assessor dels poders públics i de les institucions de recerca i es pronuncia sobre qüestions estratègiques pel país. Impulsa un centenar de programes de recerca mitjançant cinc seccions que apleguen més de dos-cents membres i deu mil professionals, relacionats amb l'IEC mitjançant vint-i-vuit societats filials. Organitza anualment els Premis Sant Jordi, que reconeixen els millors treballs de recerca científica dels Països Catalans. També organitza conferències, jornades, congressos i exposicions arreu del territori, i edita més d'un centenar de publicacions científiques anualment.